dimarts, 13 de setembre del 2011

Interpretació del Poema a Basset.

Web del Projecte Basset


  El Poema a Joan Baptista Basset consta d'onze parts, algunes de les quals són cantades.
  • La primera part, L'arribada, necessita d'un tenor amb una veu potent, ja que es tracta de la comunicació del General al poble valencià: "valencians escolteu-me..." i d'un bon baix que interpretarà la figura del mariner. El cor pot ser perfectament un cor semiprofessional. La dificultat coral en tot el poema no radica tant en les harmonies, ja que en molts casos canten a l'uníson, sinò en la vocalització. Sense lletra sona molt repetitiva a internet.
  • La segona part, Sa Lluita, requereix de cert virtuosisme a l'hora de tocar els instruments de corda. La interpretació correcta no és la romàntica - tipus Karajan - sinò més aspra, barroca.
  • La tercera part, Victòria, està pensada per a les escoles de música. Els xiquets/es, nois/ies i al·lots/es de tot arreu, amb un grau el·lemental superat poden interpretar perfectament aquesta part. El director de l'orquestra o l'arreglista pot simplificar el paper de segon violí, adaptant un arpegiat més senzill que els tresillos i semicorxeres que hi ha a la partitura. Normalment als nens els costa molt fer piano a gran velocitat.
  • La quarta part, València, és un fragment fàcil per a qualsevol conservatori de mitjà. Torna a ser la vocalització dels cantants la dificultat coral, sobretot en els versos: "amb les nostres forces, amb els nostres homes..."
  • La cinquena part, Barcelona, requereix cert virtuosisme i s'ha d'interpretar com un agitato, eliminant tot tipus de formes sinuoses i grandiloqüents. És la plasmació d'una batalla a les muralles de la ciutat. És molt important l'interpretació dels timbals, que aquí, a Internet, no sonen com toca.
  • La sisena part és un recurs intermedi per a que l'orquestra descanse. El ad libitum és primordial per als dos intèrprets.
  • La setena part, La Mort, és constantment un obstinat amb molts instruments a l'uníson. És necessari que les dinàmiques de l'obra es matissen al màxim.
  • La vuitena part, Tristesa, és la conclusió d'aquesta part de l'obra. Els interprets hauran d'analitzar molt bé la melodia principal dins dels acords a les cadències.
  Després d'acabar Tristesa, pensem que la música "el cant dels ocells", que tots coneixem, música dels austriacistes de fa tres-cents anys, és un fragment molt adequat per a crear l'ambient necessari en el públic que pretén tot el poema.
  • La novena part, Agermanem-nos, és una exclamació de l'oboè a la unitat dels pobles del Mediterrani.
  • La desena part, La Muixeranga, es pot interpretar com un concert de dolçaina amb orquestra o com un cant coral amb orquestra. Requereix de gran professionalitat a l'hora d'interpretar-ho.
  • Per últim, la onzena part, l'Himne a Basset, és una obra de cor i orquestra que pretén ser l'himne de tots els que parlem la nostra llengua: "hem de bogar tots i amb força".
   Les quatre parts que es poden cantar tenen la lletra del poeta Josep Usó i Manyanós. Espere que aquestes indicacions ajuden a tots els directors d'orquestra i als instrumentistes a interpretar tot el poema.
   És per a nosaltres un repte arribar a les escoles, als instituts, a les escoles de música i donar a conéixer didàcticament la figura de qui donà la vida pel nostre poble.
   Per a conéixer tot el poema, hem ficat baix del bloc Poema a Joan Baptista Basset tots els links a totes les parts de l'obra. Ho hem fet en blocs diferents per a que no tarde en carregar-se, ja que l'obra dura 52 minuts.
   A Catalunya i a Balears, després de l'Himne, tot el públic podria cantar "els segadors" o "la balanguera".
   Hem intentat fer una obra harmònicament molt comprensible als oïts de tots, no buscant acords complicats, i també hem buscat melodies alegres i estèticament atractives per a facilitar als cantants la seva interpretació.